EL MATERIAL AMB QUÈ ESTAN FETS ELS SOMNIS

Diumenge passat vam coincidir amb un altre bloc parlant de la proposta bookcrosser de Joan de Sagarra, i s'hi comentava que era curiós que ens agaféssim al postscriptum de l'autor, i no al contingut del seu article a La Vanguardia. Avui me'n vaig, doncs, a l'article del dia (demana registre), de viatge amb ell a la Califòrnia dels anys quaranta, a l'univers d'El falco maltès, de l'assassinat d'Elizabeth Short i de les peculiars festes privades de John Huston i la seva colla.

Em sembla que som uns quants, els que ens sabem de memòria les línies de diàleg, al final de la pel·lícula, en què el policia es pregunta com és que l'estatueta del falcó negre pesa tant, de què deu ser, i Sam Spade li respon que del material amb què estan fets els somnis. El que és curios és amb quanta al·legoria, amb quina capacitat d'evocació, amb quanta evanescent subtilesa hem anat carregant aquesta rèplica en contrast amb el que ara Sagarra ens explica que entretenia les hores perdudes de Fred Sexton, dissenyador de l'estatueta, poeta i col·lega de farres de Huston, el director de la pel·lícula... Dels somnis d'uns als malsons d'altres, quin matís tan petit en quina eterna, funesta conversa.