dimecres, 21 de juliol de 2004

TERRA
 
Hem abocat l'aigua de la petita piscina de plàstic al terra de lloses de l'eixida. Colors nous, magnífics: més marronosos (abans eren grisencs), torrats, lluents amb cent reflexos blancs i de plata. Mosques i papallones sobrevolen aquest nostre delta temporal, de butxaca. Queden, aquí i allà, les vespes ofegades, alguna que reviscola, i n'arriben de noves, amb el seu devaneig inquisitiu de petit helicòpter mut. En un racó, el diamant d'un glaçó llançat a terra, com un iceberg estrany, brillant i fonent-se com es fon el matí. Encara no ha passat un quart que alguns trossos de les lloses (els que sobresurten una mica, els que queden als marges de l'abocament) ja recuperen el color primer, assecat per un sol vertical i sense núvols. Passada una hora, tot és com abans. Com abans?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió