DESERVES A QUIET NIGHT

Ahir a la nit, a l'hotel Ritz, el premi Josep Pla va saltar d'un jove imparable a un sènior que no para d'escriure i de llegir (les ressenyes de Saladrigas a La Vanguardia són un referent). D'altra banda, el mateix president de la Generalitat que tres setmanes enrere no havia trobat temps per anar a la Nit de les Lletres Catalanes, a Granollers, es passejava amb un somriure beatífic pels salons barcelonins, bilingües i refistolats de la Nit dels Nadal, on la literatura catalana hi fa (diguem que essent generosos) com a molt d'entrant. Tot plegat volia dir res? Eren dos senyals nocturns? De què? No ho sé gaire. Perquè jo, que escric en la llengua de la poesia de l'avi del President i cada dia entenc menys coses però encara crec en els miracles, m'estava a casa escoltant "Bad Day" i "All the Right Friends" al CD dels REM que m'han dut els Reis, i cantava desafinat amb els nois d'Athens allò de...

Nightswimming deserves a quiet night
I’m not sure all these people understand
It’s not like years ago,
The fear of getting caught,
Of recklessness and water
They cannot see me naked
These things, they go away,
Replaced by everyday...