MATAR PER UNA COMA

Mentre duri l'enllaç a La Vanguardia, us recomano que no us perdeu l'article del meu admirat Josep M. Fonalleras parlant del darrer best-seller en anglès: un llibre sobre puntuació, sobre comes i punts i punts i comes! Sóc dels que pensen que el món batega en els detalls, i pertanyo a la petita confraria que disfruta posant i traient comes, un dels patrons majors de la qual és a casa nostra sant Josep M. Pujol, però s'ha d'admetre que la coma (com les intencions, i tantes altres coses de matís) fa de mal explicar: jo recordo, a classe, haver omplert la pissarra amb llistes i llistes d'usos diversos, però la gent s'encaparra a demanar-te fórmules ràpides, unívoques i inapel·lables (que, no cal dir-ho, no existeixen), i a veure en allò que no és automàtic una pega, per comptes d'un instrument. Tothom riu, això sí, amb els exemples d'ambigüitats flagrants, però després... Al llibre de què parla en Fonalleras (Eats, shoots & leaves), un ós panda angloparlant es carrega un cambrer per una coma mal posada. A Catalunya, en canvi, encara no estem segurs si la famosa sentència de Torras i Bages relacionant el futur del país amb el cristianisme s'escriu amb coma o sense, i dormim molt tranquils. Molt, tranquils.