dissabte, 23 de febrer de 2019

BUT I DON'T KNOW HOW

I was not ready for the road... M'agradaria trobar algun dia l'explicació del fet que algunes cançons (una, dues, de tot un disc) se'ns arrapen al cervell i no n'ixen. Mentrestant, les escolto i les torno a escoltar, i en taral·lejo fragments amb aquell somriure estrany a la cara, anant i venint pel carrer.

A veure si us passa el mateix. I bon cap de setmana.





A més de les cançons, aquesta gent són bons (en queden pocs) fent-ne vídeos. Mireu-vos el d'aquesta altra, per exemple.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió