EL TIR AL CATALÀ

"Respecte": molt bon article d'Antoni Puigverd a La Vanguardia, posant negre sobre blanc un tema que em sembla que tots veiem de fa temps i no sabem (no sabíem) com formular, per timidesa, ingenuïtat, estratègia, incompetència o cansament, o potser per tot plegat alhora. La qüestió és que avui als mitjans espanyols la veda és oberta contra Catalunya i els catalans, i persones aparentment respectables, amb carrera i prestigi i càrrecs hi diuen, escriuen i dibuixen coses que no es tolerarien contra un munt d'altres col·lectius i minories. Potser ja n'hi ha prou de fer com que no ho veiem, d'esperar que passi la nuvolada:

"Sosté el fiscal general que milers de catalans estan abduïts. Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d’Andalusia, parla de “la Catalunya epilèptica” (que faci servir d’escut un article fora de context del mestre Gaziel encara fa més coent el qualificatiu). Josep Borrell és més benèvol: els catalans són víctimes “d’una pluja fina de mentides i desinformació”. Una paràfrasi amb significat precís: els catalans no sabem discernir la veritat. Fa anys i panys que sentim afirmacions d’aquest calibre: no pas als bars de noctàmbuls, sinó en diaris de la màxima credibilitat. En aquests media, les crítiques més o menys enraonades al catalanisme, habituals des de fa tres lustres, es combinen, sense solució de continuïtat, amb demonitzacions genèriques. Mil vegades s’ha dit: Catalunya és un país malalt, victimista, insolidari, adoctrinat, egoista, entotsolat, etcètera.

La setmana passada un escriptor el nom de qual no vull recordar, un home que ha estat tractat sempre a Girona amb respecte intel·lectual i sol·lícit afecte, va vincular una vegada més el nazisme amb el que està passant “a la región”. Ho va fer en la seva columna al diari de més tirada d’Espanya. De passada, va condemnar genèricament els gironins, ja que “aquella provincia es un clon de Guipúzcoa y comparte con ella lo montaraz, la víscera y el arcaísmo. Es gente de religión y trabuco”.

Aquestes generalitzacions que apareixen constantment a la premsa dita seriosa serien condemnades si s’apliquessin a qualsevol altre col·lectiu: els gais, les dones, els musulmans. La civilització occidental considera xenòfoba la caracterització negativa d’un col·lectiu, però a Espanya la civilització s’encongeix quan es parla dels catalans. Ha arribat el moment de qualificar de culpable el silenci de molts intel·lectuals davant d’aquestes actituds despectives que venen de lluny: de Quevedo. No és un vici tan remot com l’antisemitisme, però compleix la mateixa funció: denigrar una minoria interna per cohesionar la majoria; convertir la minoria en boc expiatori. [...]"

    Antoni Puigverd, "Respecte" (La Vanguardia, 18-IX-17)