DIUMENGE A LA TARDA

Escoltar tants anys després la primera Gymnopédie de Satie (Lent et douloureux) i tornar a sentir surant a l'estudi que intento endreçar, envoltat de papers i carpetes i llibres pertot, aquell encongiment, aquella suspensió de l'ànim asseguts a terra en un pis de la plaça Lesseps, unes ganes com llavors de callar cap endins, de beure'm a les fosques una copa buida.

A la seva mort, els col·legues del compositor van trobar l'habitació on malvivia atapeïda de coses, entre les quals una col·lecció de paraigües, alguns vestits per estrenar, tots iguals, partitures perdudes i dos pianos plens de cartes sense obrir que en alguns casos havia respost.