L'ESPANYA DESIGUAL

Ahir Antón Losada, professor a la USC, del compte de tuíter del qual (@antonlosada) sempre en treus coses sàvies, cabrejades o divertides, Losada piulava des de Santiago que "Si una comunidad no quiere autonomía, que la liquide. Los que la queremos no se lo vamos a impedir". I vaig pensar que, en la claredat del plantejament, la veritat de fons que hi batega és encara més evident però no sol dir-se amb totes les lletres, perquè l'hem assumida (que vol dir integrada, que vol dir d'alguna forma acceptada) de fa anys: les comunitats i els espanyols que no volen l'autonomia determinen el que els altres poden o han de fer. Jo no crec en les autonomies i doncs, com que tots hem de ser iguals, si jo no hi crec els altres no poden tenir-ne. Adéu a la tan pregonada igualtat constitucional, doncs: uns quants decideixen per la resta, i doncs la resta no té dret a decidir ni sobre el seu territori ni evidentment sobre tot Espanya. El poder de decisió (la sobirania) a Espanya és intermitent: el té només qui pensa exercir-lo en la direcció correcta per a l'Estat.