dissabte, 31 de març de 2012

NEWPORT, 1958

Tant la veu i el fraseig d'ella com la pel·lícula (d'una qualitat d'imatge poc habitual) són impagables. I el detall de treure's l'herba del taló abans de pujar a l'escenari, i el micro, i el bebop del segon tema, i aquesta gent del públic que escolta i menja i fuma i bada: un i un altre i aquella altra, tots i cadascun com extrets d'un conte de Cheever o una novel·la de Bellow o Roth...

Que passeu un bon cap de setmana de Rams, amb bon te i bon fraseig per a dos o per a tants com calgui.





(Si en voleu més, aquí teniu una història esplèndida del mateix festival dos anys abans, el 1956, amb un Duke Ellington que anava una mica de baixa, el saxo Paul Gonzalves i la dona que es va posar a ballar...)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió