BALADA D'EFAK

Les ciutats que s'ho valen són fetes d'una xarxa de racons (botigues, restaurants, cafès, biblioteques, parcs) sovint poc coneguts del gran públic i en canvi subratllats a l'agenda de la gent del gremi, o del barri, o simplement pels atents al que passa no subjugats pel disseny o el màrqueting.

Un d'aquests llocs (de ressonàncies barcelonines històriques i literàries, a més) és el Círcol Maldà, on aquests dies (i si ho he entès bé fins a finals de febrer) Pep Tosar presenta "Tots aquests dois", un espectacle (finançat per crowdfunding) sobre la figura de Guillem d'Efak, la veu negra de la Nova Cançó, el baix d'aquella "Balada d'en Jordi Roca" que sonava al Vieta de casa dels pares en un disc de 45 rpm i que anys després vaig redescobrir, com un fil prim que s'estira i en surt un regal, cantada pel Biel Mesquida contra la nit freda i estelada de Farrera, al Pallars.