VERBALIA AL BABELIA

Ahir, a més d'allò altre del futbol que se suposava que havia de servir perquè canviés el cicle (no l'econòmic, aquest haurà d'esperar) i que al final ens ha pintat un somriure babau a la cara, ahir, dèiem, al Babelia (el suplement literari del mateix diari que avui titula, i no a la secció de Política, "La autoridad no se discute") publicaven a pàgina "Juego en el país de los verbívoros", un generós comentari-presentació de la capsa de jocs aplegats que ara fa uns mesos es van treure de la màniga Màrius Serra i Oriol Comas. Com deia un amic, el dia que els mitjans tractin els jocs com si fossin llibres i en reconeguin la jerarquia començarem a anar bé: potser comencem a anar bé (els articles d'avui de crítics com Relaño, Roncero o Siguero semblen confirmar-ho, però ja se sap que en el món de la cultura hi ha molts miratges).

I ara per acabar sense desentonar, una endevinalla: què van fer els jugadors del Barça, l'entrenador i els directius camí del Japó mentre celebraven els tres gols a les verdes prades de Chamartín?














[Solució: jugar al parxís.]