diumenge, 13 de novembre de 2011

ET EGO TE

Dijous va aparèixer al Quadern la primera ressenya d'Una pedra sura. I no me'n sé estar d'aquest apunt de vanitat:

"En aquest recull explora dos estils o dues tendències ja presents en llibres anteriors: l'epigrama brevíssim, d'inspiració oriental, que concentra en una imatge poderosa un pretext per a la reflexió, i el poema breu però una mica més llarg, sovint narratiu, a què ens té acostumats l'anomenada poesia de l'experiència. En tots els casos, incloent-hi aquells que es podrien situar en un espai intermedi i que impedeixen que hi hagi solució de continuïtat, es tracta de plantejar una situació no gens extraordinària, fàcilment compartible, i dur-la fins al límit de l'inefable."

Manuel Castaño, "Poemes que suren" (El País, Quadern, 10-XI-11)















Juriaen van Streeck, Vanitas

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió