VENTALL DE GROCS
He fet fotos a l'arbre esclatat en cent grocs del carrer Lloyd. Són patètiques. Jo hi veig un incendi, i la màquina en treu cromos. ¿On són l'alè, el volum, la lleugeresa, la llum que irradia el tronc prim, emplomallat no pas d'or (que és mat) sinó de llimona vibrant, de ginesta, de carabassa, de préssec obert, de reflexos de sol, de mel, de pol·len, d'abelles i papallones mudes, de Cézanne?
La teva comunió amb l'instant té vida i ànima, la tecnologia no; pot raptar l'aparença de la bellesa però no l'essència, oi?
ResponEliminaNo t'amoïnis,amb les paraules ens has regalat sobradament la visió de l'instant.