PERSONAE
Quan en llegim o ens en llegeixen la història, als catalans se'ns escapa així com per defecte de posar-nos al lloc del fill a immolar, Isaac. Però, com tothom, hi som bàsicament Abraham.
divendres, 29 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Perquè ho dius?
ResponEliminaParles de futbol?
No pas per res en concret i per tot en general. Em sembla curiós el joc d'identificacions més o menys automàtiques que fem davant de les històries que coneixem de memòria. Però el futbol és un molt bon escenari, i més aquests dies (amb un punt una mica clínic, val a dir-ho).
ResponEliminaSempre he associat una part del poble català amb Esaú, que es va vendre la primogenitura per un plat de llenties.
ResponEliminaPel que fa a Abraham (l'home que era capaç de triar Déu per davant del seu fill primogènit -que li garantiria la descendència promesa per Déu mateix-)...hi ha algú que cregui tant en la Providència com ell?