divendres, 29 d’abril de 2011

PERSONAE

Quan en llegim o ens en llegeixen la història, als catalans se'ns escapa així com per defecte de posar-nos al lloc del fill a immolar, Isaac. Però, com tothom, hi som bàsicament Abraham.


3 comentaris:

  1. Perquè ho dius?
    Parles de futbol?

    ResponElimina
  2. No pas per res en concret i per tot en general. Em sembla curiós el joc d'identificacions més o menys automàtiques que fem davant de les històries que coneixem de memòria. Però el futbol és un molt bon escenari, i més aquests dies (amb un punt una mica clínic, val a dir-ho).

    ResponElimina
  3. Sempre he associat una part del poble català amb Esaú, que es va vendre la primogenitura per un plat de llenties.
    Pel que fa a Abraham (l'home que era capaç de triar Déu per davant del seu fill primogènit -que li garantiria la descendència promesa per Déu mateix-)...hi ha algú que cregui tant en la Providència com ell?

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió