dilluns, 11 d’abril de 2011

PER PRESSUPOSAT

Arribat a Barajas, maleta a la mà, em trobo enmig d'una escena buñueliana amb el noi amb armilla reflectant cridant cua de taxis enllà "¿Alguien con tarjeta? ¿Alguien con tarjeta?"... Finalment n'hi ha un mal afaitat que em vol a bord. Em deixo anar al seient, i en alçar els ulls trobo enganxada al plàstic transparent que ens separa una entrada d'un concert de Rosendo, una foto dels Amaral, un gos en un retall vell de revista... Llavors l'home engega la ràdio i sona net, potent, cant gregorià. Serà la primera vegada en ma vida que passi un embús tan ben instal·lat.

Una estona després veig que el taxista duu al tauler de comandament, al costat d'un calendari ratllat a mà dia a dia, un cromo de Keita enganxat amb diverses tires de cel·lo. Però m'estimo més no preguntar-li pels partits del cap de setmana, per no trencar l'encís.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió