dilluns, 3 de gener de 2011

VISIÓ DE CAP D'ANY

És d'hora, però el sol ja té prou consistència. Obro el finestró del bany i tot d'una apareixen surant al vidre del costat un pom bonic no acabo de saber de què i una petita mà pàl·lida dos pams més amunt. Llavors m'hi fixo i entenc que són un pot de llapis i retoladors de les nenes ple fins dalt posat just contra el vidre de la finestra de l'habitació de jugar i un tros d'una nina massa realista que descansa en un prestatge a mitja paret. Semblen, però, pintats o esmerilats al costat de la llum del dia nou de trinca, de les restes de la son de l'any ja passat, del blanc del pati de veïns a aquesta alçada, de l'ombra d'un núvol, d'un tros de barana, de la mica d'esgarip de gavina que s'hi enganxa abans que la goma del finestró ajusti el final i em deixi el meu propi reflex i prou. Tot junt alhora.









Rosana Balastegui

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió