dimecres, 12 de gener de 2011

DE MÉS I DE MENYS

Avui, xop encara d'orgull culer, resulta que coincideixo amb el punt de vista de Pilar Rahola quan apunta que alguna cosa deu passar-nos com a país si dels tres candidats a la Pilota d'Or, tots tres ciutadans catalans, només el que ho és de naixement és capaç d'expressar-se en català. No és demagògia, ni cap mena d'integrisme: és un realisme pessimista que si no l'entomem (i no l'expliquem i exemplifiquem de cara enfora, fins a l'extenuació i contra l'evidència de l'absoluta falta d'interès) no farà altra cosa que perjudicar-nos. Ho diu la col·laboradora de La Vanguardia i Tele5, i ho sabem tots els que vivim per aquests verals: "sin el castellano no se puede vivir en Catalunya; sin el catalán, no hay ningún problema". I ho diu amb aquesta curiosa pirueta psiquiàtrica del diari dels Godó d'un/a catalanoparlant escrivint a Catalunya en castellà per a catalanoparlants que llegeixen en la llengua d'Aznar (Manuel). Curiosament, la columna de Pilar Rahola (que obvia el detallàs de Guardiola fent servir el català a l'hora de llegir el veredicte) coincideix al mateix diari amb una altra notícia d'un altre esport (per dir-ho d'alguna manera) i un altre país amarada també de llengües en contacte diguem-ne desequilibrat: a Knokke tot de belgues guapes passejaven lleugeres de roba i resulta que unes parlen una sola llengua i una altra parla les dues del país i, és clar, les que en parlen una han perdut i es queixen.

3 comentaris:

  1. Una bona forma de veure el vas mig buit, després que tothom s'emocionés per sentir parlar el Guardiola en català. A mi em sembla que les misses belgues porten avantatge als esportistes catalans...

    ResponElimina
  2. La gran derrota lingüística és que Guardiola, per fer una cosa tan normal com presentar l'acte en la seva llengua, ho hagi de fer també en castellà. El català ja no és una llengua autònoma, només una pròtesi.

    A Flandes (com al Quebec) saben que darrere tenen sistemes lingüístics més grans. A Catalunya, final de trajecte. I no és pessimisme.

    ResponElimina
  3. Home, Mixkin, en el cas d'ahir (i em refereixo només al cas d'ahir) que parlés en castellà es pot veure com una deferència cap al guanyador i el seu país d'origen (o cap a dos dels candidats, si creiem que no sabia qui havia de guanyar)...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió