DE MÉS I DE MENYS

Avui, xop encara d'orgull culer, resulta que coincideixo amb el punt de vista de Pilar Rahola quan apunta que alguna cosa deu passar-nos com a país si dels tres candidats a la Pilota d'Or, tots tres ciutadans catalans, només el que ho és de naixement és capaç d'expressar-se en català. No és demagògia, ni cap mena d'integrisme: és un realisme pessimista que si no l'entomem (i no l'expliquem i exemplifiquem de cara enfora, fins a l'extenuació i contra l'evidència de l'absoluta falta d'interès) no farà altra cosa que perjudicar-nos. Ho diu la col·laboradora de La Vanguardia i Tele5, i ho sabem tots els que vivim per aquests verals: "sin el castellano no se puede vivir en Catalunya; sin el catalán, no hay ningún problema". I ho diu amb aquesta curiosa pirueta psiquiàtrica del diari dels Godó d'un/a catalanoparlant escrivint a Catalunya en castellà per a catalanoparlants que llegeixen en la llengua d'Aznar (Manuel). Curiosament, la columna de Pilar Rahola (que obvia el detallàs de Guardiola fent servir el català a l'hora de llegir el veredicte) coincideix al mateix diari amb una altra notícia d'un altre esport (per dir-ho d'alguna manera) i un altre país amarada també de llengües en contacte diguem-ne desequilibrat: a Knokke tot de belgues guapes passejaven lleugeres de roba i resulta que unes parlen una sola llengua i una altra parla les dues del país i, és clar, les que en parlen una han perdut i es queixen.