dilluns, 27 de desembre de 2010

BONES VOLUNTATS

Un parell de dies sense diaris no canvien l'assumpte: de tornada a les notícies, obris el paper (o el web) per la secció que l'obris el panorama fa feredat. Suposo que és una manera de consolar-nos com qualsevol altra: en el fons (i d'una manera un punt perversa, o patètica) deu ser com si les desgràcies vinguessin a dir-nos que tot continua com sempre (essent l'ombra l'ordinari) i que el nostre dia a dia no és pas tan dolent. A l'altra cara de la moneda, somriem sempre amb suficiència davant de l'esperança, o de la simple formulació de l'esperança.

Sense somriure, transcric (amb el permís de l'autor) un text d'Hilari Raguer sobre el darrer Nadal de Joan XXIII, l'anomenat "Papa bo".











PAU A LA TERRA ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT

Joan XXIII tenia ben ficades al cap unes quantes sentències bíbliques, que repetia sovint, per a ell mateix i de cara a l’Església i a tot el món. Li eren llum i força personals, i alhora les projectava al món com una energia divina. Una de les seves predilectes era el cant dels àngels la nit de Nadal: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat”. La seva experiència de les dues guerres mundials havia creat en ell una veritable obsessió per la pau. Creia que, per a salvar-la, els cristians han de col·laborar amb tots els homes de bona voluntat. En la crisi dels míssils de Cuba, el 1962, va exhortar públicament “tots els homes de bona voluntat” a resoldre pacíficament el conflicte. Prèviament havia fet conèixer el text als Estats Units i a la Unió Soviètica, que, efectivament, van emprendre negociacions. Ell mateix es meravellava que els dos homes més poderosos del món li haguessin fet cas.

Aquell Nadal, Khruixov, sabent la greu malaltia del Papa, li va fer arribar aquest missatge: “Amb motiu dels sants dies de Nadal, li prego que accepti aquests desigs i felicitacions d’un home que vol per a vostè salut i energia per tal que pugui seguir esforçant-se contínuament a favor de la pau i per a la felicitat i el benestar de tota la humanitat”. Joan XXIII li va respondre: “Moltes gràcies pel seu gentil missatge de felicitació. L’hi retornem de cor amb les mateixes paraules vingudes de dalt: Pau a la terra als homes de bona voluntat”.

Després, volent avançar-se a futures crisis, Joan XXIII va publicar l’11 d’abril de 1963 l’encíclica
Pacem in terris, “pau a la terra”, adreçada no sols als bisbes i als fidels cristians, com deien totes les encícliques, sinó també “a tots els homes de bona voluntat”. Ni abans ni després no hi ha hagut mai cap encíclica que tingués tanta ressonància.

  Hilari Raguer

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió