QUEDAR-SE A FORA

Ahir al vespre Biel Mesquida i Miquel Barceló signaven al CaixaFòrum "Els colors interiors", una lectura d'alguns dels poetes predilectes del pintor felanitxer. I el cas és que no vam poder entrar a l'Auditori, amb totes les entrades venudes. Sort que els responsables de la mansió barcelonina de La Caixa (responsable també d'un inoperant sistema de venda d'entrades que sembla que es financiï pel temps que aconsegueix tenir-te penjat al telèfon) van reaccionar prou de pressa per habilitar una aula on unes quantes desenes de tocatardans vam poder veure en pantalla, com si es tractés de la final d'un campionat de poesia, l'oratòria magnetitzant d'en Biel i anar seguint en un català que viatjava de l'est al sud i al centre i altre cop a l'est els poemes de Bauçà, Bonet, Carner, Gimferrer... La veritat és que mai se m'havia posat tan bé que no em deixessin entrar en un espectacle.

A la sortida, l'elefant invertit que Barceló ha plantat davant de Casaramona ens va picar l'ullet, mentre seguia aguantant el món amb la trompa de les paraules.