divendres, 4 de juny de 2010

QUI, QUÈ, QUAN








Parlem amb suficiència mofeta i amb alguna espina mig d'enveja sobre els rics i poderosos enclaustrats a prop de Sitges, i resulta que ha de ser un d'ells, un paio podrit d'influències a qui certament no li ve de res, qui gosi dir amb lletra clara alguna veritat que sona estranya en aquest ridícul país exguai que de cop ha trobat un mirall en una cambra oblidada i s'adona que és com és i no com somniava.

2 comentaris:

  1. No tota filantropia oculta un perquè, cert, però el protagonista d'aquest qui igual n'amaga un que no cap. No és ric, en part, perquè coneix bé aquestes jugades de pòquer. Ara, és guai, guai de veritat aquest paio? Criticà també els causants de la crisi financera? No? Aleshores no oculta un perquè, simplement no parla de l'origen del seu què. Jo ho deixaria en "veritat de postres", després de la fartada. M'agrada el símbol del mirall cru i implacable en una cambra oblidada. Bon post. Salut, Jaume.

    ResponElimina
  2. No dic pas que el tema exposat sigui menor, però cadascú té les seves dèries. La primera és que en aquests país alguns han aplaudit que s'hagi tret de circulación a Garzón per algunes coses que va fer amb uns catalans, però jo no tinc res per agrair a la Falange Española i si Garzón ara fos al seu lloc, potser aquest Premi Nobel de la Pau que es passeja tan panxo per Sitges, ara estaria una mica nerviós, ¿o potser no hauria vingut?

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió