HÈCTOR I ÀIAX
Fa tres mil anys els aqueus i els troians ja ho sabien: cap guerra no és digna ni tan sols de ser anomenada guerra si no permet que cadascú pugui enterrar i plorar els seus morts. Aquí encara som lluny de Troia.
[El vídeo l'ha promogut la Plataforma Contra la Impunidad, i aviso que no estalvia la cruesa]
RESSONS
Als Salms de Josep Porcar.
Entrades
Directe.Impactant.
ResponEliminaEmocionant. I al mateix temps la necessitat de conscienciar-nos que encara falten molts camins per tancar moltes ferides de la nostra història recent.
(Gràcies per penjar aquest video)
L'anunci és commovedor, certament, però m'agradaria que tots els que hi apareixen, es mullessin per coses més properes.
ResponEliminaPer exemple, quans donarien suport a les consultes sobre la independència a Catalunya?
Em sembla que ens enduríem moltes sorpreses.
Salut!
Gràcies a tu, Gabriel, pel comentari: la veritat és que he estat dubtant abans de penjar-lo...
ResponEliminaA mi també m'hauria agradat, David, que alguna de les veus correspongués a un dels centenars de monges i capellans assassinats igualment sense judici, o a la del periodista Josep M. Planes, 'passejat' a l'Arrabassada el 36, o fins i tot a la d'Andreu Nin, que encara no sabem on jau.
ResponEliminaFer aquest video és molt saludable i penjar-lo és d'agrair.
ResponEliminaA casa meva érem més pobres que rics. La meva mare, atea, va acollir a casa un familiar burgès i catòlic perquè la seva vida perillava. Acabada la guerra, uns cosins que de França van tornar a Espanya per defensar la república van anar a parar a la Model, la meva mare s’assabenta i els ajuda en tot. La part rica i catòlica de la família no va fer pels cosins.