L'ESCRIPTORA, EL BIBLIOTECARI I UN AMIC

Ahir em vaig trobar la Tina pel carrer, a prop del mercat. Jo anava a dinar amb un amic estranger i la conversa va haver de ser breu, però quan ell (un emprenedor i "descoordinador" 2.0 canadenc) em va preguntar qui era aquella noia em va agradar explicar-li que una de les bones escriptores del país, que l'havia coneguda a la xarxa seguint el rastre d'un aeroplà, que gràcies a la xarxa m'assabento ara de coses de la seva família ampliada i que té el do de parlar amb lleugeresa i intensitat de coses que altres converteixen en pesades i banals. Havent dinat vaig tornar a casa i, finalment, vaig tenir una estona per endreçar la bústia i obrir tot de missatges endarrerits. I n'hi vaig trobar un que començava:

Un dia vaig anar a la biblioteca però no per buscar-hi informació en quatre enciclopèdies diferents i després fotocopiar-les per poder fer-ne un treball. Hi vaig anar un dia de vacances d’estiu que m’avorria, suposo, perquè els bocins d’estiu que no passava a la Conca m’avorria i molt, per molta platja que tingués a tocar de casa. I des d’aleshores la meva pell blanca va començar a preferir els racons ombrívols de Can Manent, la biblioteca municipal. Jo no devia tenir encara tretze anys i el bibliotecari, en Martí, tot seriós, em feia respecte [+]

I vaig recordar que ara fa un parell de dies havia llegit aquella notícia (una notícia més, un escriptor menys) i que no vaig saber com fer-me'n ressò, com enllaçar la coctelera buida d'ara endavant. Però la Tina ho lligava tot per a mi, i he escrit al meu amic canadenc dient-li que sí, que els nous agents digitals som un creuament d'escriptors, agitadors, explicadors i bibliotecaris, i que en la immensitat transparent de la xarxa molts destins invisibles s'acaben creuant com la gent als carrers i als prestatges de ciutats i llibreries allunyades.