LA PREGUNTA

Avui tinc un acte en terra d'infidels, que diria Verdaguer, per explicar lo nostre. I sé que sempre acaba sortint (abans de, al final, amb les copes, en confiança), la inefable pregunta. Per això va bé estudiar com s'ho fan els col·legues de referència. En aquesta entrevista per a un mitjà català en Joan-Daniel hi anava a parlar del seu avi rus i del llibre (Els taxistes del tsar) que li havia dedicat. Tot i així la pregunta arriba. I ell se'n surt amb la combinació d'un dolç dribbling ingenu i un directe al sentit comú:

Podent escriure en francès, sempre ho ha fet en català. Per què?
Aquesta pregunta la faríeu a un barceloní o a un lleidatà? Escric en català perquè sóc català… Si els catalans no escrivim en català, qui ho farà?

Conec millor la vida de Frederic Mistral o de Pierre Benoit que la del meu avi rus. Sé que es deia Mitrofan. Els russos pronuncien Mitrafán. Mitrofan Tikhonovitx Bezsonov. Com tots els russos, tenia tres noms. El seu, el patrònim i el nom de casa. Va néixer el 7 d’agost del 1901 segons el calendari julià, és a dir el 20 d’agost segons el nostre. Venia de Voronej.

Son pare es deia Tikhon; sa mare, Anna Grigorieva; el germà Leonid (pronuncieu Leanít); les germanes Anna i Olga. Un avantpassat havia estat sacerdot. Sens dubte li havien posat Mitrofan per homenatjar sant Mitrofan de Voronej, un dels més il·lustres jerarques de Rússia que havia donat el seu nom al major monestir de la ciutat.
El meu avi rus es va morir set anys abans del meu naixement, però sempre m’ha complicat la vida.

Quan jo era petit, els altres mainatges es mofaven de mi cridant Mertutzov o Konykunov. No vaig saber escriure el nostre nom fins als vuit anys i encara avui no passa una setmana sense que m’interroguin sobre els meus orígens. D’on surt aquest home que parla una mixtura afrancesada de mallorquí i empordanès?

Joan-Daniel Bezsonoff, Els taxistes del tsar (Empúries, 2007)