MUNDANITAT I PLAER
"Fins als trenta-set anys va ser una persona de vida mundana que escrivia als diaris. A partir d'aquesta edat es va tancar en una habitació insonoritzada per poder escriure. La idea que se n'ha donat és la d'un escriptor obsessionat i malaltís, decadent. No. Ell es va dir que ja havia tastat tot el mundà i havia descobert que no hi ha plaer més gran que el fet que et surtin les coses que has planejat. I això és l'actitud més antidecadent que se m'acut. Ell no és un nostàlgic sinó que fa una reconsrtucció constructiva. Recuperar el temps perdut és reviure'l a través de l'art." [+]
Josep Maria Pinto, traductor de Combray
Entrades
Per mi, la frase clau és aquesta: "Als 14 anys jo llegia Agatha Christie i no recordo qui era l’assassí, sinó l’olor de fusta dels despatxos".
ResponEliminaAlbert
Una magnífica història de superació personal. La frase "Recuperar el temps perdut és reviure'l a través de l'art" em sembla d'antologia.
ResponEliminaSalutacions,
S.
Però també cal tenir en compte que la realitat és canviant i dinàmica, i durant el temps que es va tancar escrivint potser es va perdre alguna cosa que li hagués agradat viure i potser li haguñes sortit bé.
ResponElimina