ENCARNACIÓ

L'edifici immens, tot finestres,
canvia de cop i s'encarna
en ella de pas per la cambra:
segons només, quatre o cinc passes
pel gratacels com per un mapa,
tan sols un fragment del missatge
en un cos que es mou i s'amaga
i proclama allò que buscàvem.
Reflectits al sol de la tarda
pidolem una altra paraula.
I comptem, comptem, a l’espera,
quantes plantes, quina finestra.

                                      JS