dimarts, 15 de desembre de 2009

COMBRAY, MÉS A PROP

Combray, de lluny, a deu llegües a la rodona, vist des del tren quan hi arribàvem la darrera setmana abans de Pasqua, no era més que una església que resumia la vila, la representava, parlava d’ella i per ella a les llunyanies i, quan hom s’hi acostava, mantenia serrats entorn del seu mantell alt i ombriu, en ple camp, contra el vent, com una pastora les seves ovelles, els lloms llanuts i grisos de les cases aplegades que una resta de les muralles de l’Edat Mitjana encerclava ça i enllà amb un traç tan perfectament circular com una petita ciutat en un quadre primitiu.










Si aneu aquí (i més concretament aquí) entendreu la citació proustiana, que ve d'un bloc excel·lent i representa una molt bona notícia. Felicitats i gràcies, Duquena!

2 comentaris:

  1. Gràcies, Jaume, espero que us agradi.

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Gràcies (i felicitats) a tu!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió