dissabte, 14 de novembre de 2009

A MITJANIT

Aquesta nit cantava al Palau (amb perdó) la meva Cassandra predilecta. No consta que tingui el do de profecia, però a canvi els déus li van atorgar una de les millors veus del jazz vocal d'avui, amb un registre que pot arribar a ser estranyament greu i dolç alhora, com una conversa o una confessió en hora molt tardana.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió