MIRANT EL CEL

Sortir a veure la posta damunt del mar, com a Ciutadella o a Finisterre, aquí amb un fons de pneumàtics rodant sobre l'asfalt, de petites pilotes de goma picant a les pales de fusta, d'onades llenegant per la sorra molla, de noms cridats en llengües que encara no entens. I, mentre a l'horitzó la llum ataronjada es va ficant a l'aigua, tenir la impressió que sé que aquests dos homes d'aquí amb roba blanca d'esport el que em diuen, com a l'apòstol, és "Tu, galileu, per què t'estàs mirant el cel?".