dimecres, 14 d’octubre de 2009

TÚNELS

És curiós que les dones, tan escrupoloses en altres assumptes, en general no comparteixin amb nosaltres la fal·lera per anar a rentar el cotxe. Després d'un dia estrany i amb un punt de melangia de tardor només insinuada entro al túnel, aparco i obro totes les portes, espolso i espolso les catifes amb delectació, repeteixo de monedes a l'aspiradora, apujo bé els vidres, engego, pago, encerto el pneumàtic esquerre al rail i llavors callo amb el cap mig acotat mirant al voltant i amb l'ànim en suspens durant el breu parèntesi que dura la successió de sabons, aigua, raspalls, esponges, laca, ventiladors i tota la pesca. Al carrer, havent sortit, la llum de ponent s'atarda a la capota com un nom que no sabem acabar d'oblidar, com la fulla de plàtan ara molla que s'arrapa, caragolada, verda i marró, a la base del netejaparabrisa.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió