MANDRES, GANES I DILLUNSOS

Diumenge és, ja se sap, el dia oficial de la mandra. Mandra melosa contra les ganes d'avisar que Narcís Comadira ha deixat el "Quadern" dels dijous a El País (i cada vegada queden menys raons per comprar-lo) i ha estat acollit els diumenges al suplement d'El Periódico, amb il·lustració a tot color inclosa. Que el poeta Kirmen Uribe s'ha endut el Premio Nacional de Narrativa amb Bilbao-New York-Bilbao (espero que algú ja l'haurà contractat en català). Que Jordi Palou, de Xarxa de Mots, ha incorporat al web sobre Joan-Francesc Mira un apartat en què s'apleguen els articles de l'escriptor: els setmanals a El Temps i a l'edició valenciana d'El País i els mensuals a l'Avui (de moment, els de l'any en curs). Mandra d'escriure l'apunt sobre Poussin que endarrereixo de fa dies. De fer alguna cosa més que simplement enllaçar l'article clarivident i reconciliador (amb la filologia, amb la intel·ligència espanyola) de Rafael Sánchez Ferlosio sobre la candidatura madrilenya als Jocs de 2016 (no us hi perdeu la citació de l'ABC que fa l'assagista, o la sentència: "El patriotismo del deporte representa, por pretendida ficción (Veblen), el antagonismo puro, vacío, sin contenido alguno, o el patriotismo genérico, indeterminado, que, de rechazo, trasluce la propia gratuidad del patriotismo armado"). Mandra d'aixecar-me de llegir per seure a escriure. Però llavors recordo els que invoquen amb tan bones maneres el vespre dels dilluns i penso que si ells (elles, de fet) s'hi saben posar amb aquesta alegria, ja em diràs què fas tu sense escriure avui ni que sigui una llista, una modesta llisteta ara que sant Eco sembla que redimirà els llistaires compulsius amb un seu assaig sobre el tema...




Una bona rèplica.