UBI SUNT

És sabut que en alguna banda, real o imaginada, hi ha d'haver un enorme magatzem a on van a parar tots els guants i els mitjons desaparellats, les fitxes de parxís o d'scrabble i els naips que inevitablement falten quan et poses a jugar, els botons que vas desar per sempre més en un racó per cosir-los l'endemà i tots els paraigües que al llarg dels anys hem anat oblidant-nos com degotants molles de pa pels autobusos, restaurants i sales de reunions de la nostra vida. Ara diu que en aquest gran cafarnaüm dels oblits comuns, al costat potser de l'arxiu de cartes que no van arribar mai al seu destinatari o de la secció d'electrodomèstics reparats que ningú no va passar a recollir, els funcionaris dels nostres descuits hi donen d'alta cada setmana milers de portàtils per gentilesa només dels aeroports dels Estats Units. M'agrada imaginar-me'ls tots junts, apilats en prestatges i més prestatges que es perden en l'ombra, milers d'ordinadors plens d'informació que ningú no reclama, gigues i gigues de memòria que no hauran servit per a res, com la força, els diners, els crits, els galons, els padrins de tants i tantes.