KADARE

Llegeixo una entrevista periodística amb Ismail Kadare (en català a Club Editor, Edicions 62 i Proa), a qui acaben de concedir el premi Príncep d'Astúries de les Lletres. Com que és a l'ABC, la meitat de l'espai s'estén sota l'epígraf "País, lengua, tamaño" (sant Sigmund). I, cap al final, s'hi diu: "Kadaré insiste en que es 'un escritor profesional. No estoy para glorificar una lengua. Para mí, el albanés es una herramienta de expresión, una máquina perfecta para la literatura. Yo soy sólo un maquinista que conduzco una máquina que funciona de maravilla', concluye." No sé si els lectors del diari sabran aplicar-s'ho gaire, però m'agrada la idea que cada llengua és una màquina perfecta per a la literatura en el seu espai natural (que és el de la seva comunitat de parlants), i sobretot aquesta imatge del maquinista i la màquina que va tota sola, amb nosaltres –això sí– als comandaments.