diumenge, 3 de maig de 2009

CASTA, HOMBRÍA, COMPROMISO, FUERZA Y HONOR

Exemple de visió profètica des del centre d'un embut:

El Barça llegará el sábado al santuario del Bernabéu sin pasillo, ni alirón, ni suplentes para pensar en el Chelsea. El 2-M se levantará este equipo llamado Milagro para ponerse a un puntito de ese líder que durante meses ha jugado un fútbol de seda. Pero el Madrid ha replicado con casta, hombría, compromiso, fuerza y honor. (...) ¡Barça, ríndete! La Liga es blanca.

De vegades la perspectiva (en aquest cas temporal) engrandeix, però diria que bastant més sovint passa que empetiteix fins a la minúcia, si no directamente fins a la tonteria o al ridícul. El dia de la Mare de Déu de Montserrat, encara no fa una setmana, vaig llegir aquest article i em vaig posar a riure, però em va semblar que per comptes de citar-lo com exemple de deliri centrípet esportivomilitar era millor guardar-ne l'enllaç i esperar. Fins avui, per exemple. I llavors enllaçar-lo per a general delectança. I riure i riure pensant en la pobra Cibeles envoltada de tanques perquè no la fessin malbé i en els milions de claus ardents esquerdats per tota la pell del brau negre de les banderes i en tanta testosterona malbaratada. ¡Que bote, que bote, polaco el que no bote! El meu bot d'avui va por ustedes, Roncero i companyia...










[Per ser justos, al mateix diari —per dir-ne d'alguna manera— passada la Cosa un altre col·laborador menys bocamoll —o, ara sí, amb bona perspectiva— va escriure això. Al Cèsar el que és del Cèsar.]

2 comentaris:

  1. Jaume, el futbol me la repampimfla i fins ahir a les sis de la tarda no vaig saber que contra qui jugava el Barça aquesta setmana era el Madrit. Digue'm marciana. Avui la premsa esportiva em confirmava que almenys aquest cap de setmana el país s'hidrata amb fanta de taronja mentre que jo sóc de tònica. Però fa unes hores he descobert que vas guionar Ho sap el ministre? i estic per fer-me signar el dvd que encara no tinc. Sense sornegueria. La meva reverència més contorsionada, i això que més de tres llustres que no veig aquesta pel·li. Però quins records.

    ResponElimina
  2. Benvolguda Mina, sort dels marcians, al món! Però per als que no ho som, no saps el que et vas perdre... ;) Quant a la pel·li que menciones, forma part d'un dels camins abandonats de la meva prehistòria i no he pensat mai a associar-hi cap reverència: en tot cas, també en això som joiosament diferents.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió