SANT SÍ
Deixar les nenes a l'escola, comprar els diaris i demanar al quiosquer una bossa, esmorzar fullejant-los, badar, esquivar floristes d'un dia amb excuses i somriures, navegar una estona però amb el cap al carrer, escapar-me a veure la represa de l'exposició sobre l'exili al Palau Moja, anar a saludar amics autors que aquest any treballen, dubtar si fer o no fer el vermut, continuar esquivant floristes amb causa, anar a dinar sense pressa i amb amics, pensar en les dues bosses que ja tinc a casa per mirar de resistir la temptació de comprar més llibres, dubtar entre tornar a veure Gran Torino ara en versió original o passar per la jornada de portes obertes de la Biblioteca de Catalunya perquè la gran volta gòtica m'assereni una mica l'exaltació. Mirar-me la Rambla de lluny, però mirar-me-la. I a la nit fer un triple (bé, intentar-ho, siguem realistes) a la memòria del drac, un a la del sant i un altre per la princesa. Avui sí, i aquest any també.
PD. La literatura catalana i internet en vint minuts. Gràcies, Genís!
I què hi tens contra les floristes?
ResponEliminaEl mateix que contra les oenagés amb reclutadors impertinents al carrer: no res contra la causa, només faltaria, però no m'agrada que m'empaitin en públic, no poder caminar tranquil.
ResponElimina