divendres, 27 de febrer de 2009

ELS COLORS DE L'ODI

Em miro l'activitat frenètica de les ales i les potes d'una mosca, el petit tou nerviós del seu cos. Hi veig vibrar els colors de l'odi, movent-se i canviant sota la llum, agrisats en jocs metàl·lics, inconcrets i en fuga. Un plata que no és de plata, un blau que si gira una mica és negre brut, verds només imaginats, tots els matisos del gris fosc. S'envola i no s'allunya, torna i torna a no parar. Sempre torna, amarga companyia.

4 comentaris:

  1. Home, pobres mosques, potser hauries de rellegir el poema de Machado, i mirar-les com una quotidianitat que ho era i avui en dia potser ja no ho és tant, és a dir: amb nostàlgia

    Joan de l'Os

    ResponElimina
  2. Les mosques oloren la merda i volen cap a ella. Com diu Xavier Sabater:

    Olorant-se els uns als altres les merdes del cul
    Fan tanta pudor com els seus veïns
    Gossos com ells
    Com ells
    Ells…

    Què ho deu fer, que hi haja mitja merdes que busquin el poder al preu que sigui tot oblidant les idees o els principis que tenien?
    O faran com deia en Groucho Marx:

    "Aquí té els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres".

    I és que els polítics que tenim ara, un cop assoleixen el poder (al preu que sigui i per damunt de qui sigui), ho obliden tot: amistats, principis, dignitat...
    No sé pas com poden viure així.
    Són merda, al cap i a la fi.

    Corren mals temps per a les persones honorables. Avui dia tothom es capaç de vendre's per un plat de llenties.

    Per això m'agrada molt el seu bloc, diu tant del valor que té per a vosté l'honradesa, la dignitat personal, els principis indefugibles de tota bona persona i el compromís amb la llengua i el país!

    Anna Coll

    ResponElimina
  3. Subi, t'estaves mirant al mirall quan vas perpetrar aquesta cosa? Els qui t'hem patit pensem exactament això de tu: amarga companyia

    ResponElimina
  4. Blanca Gª Manjón28/2/09 20:44

    Et felicito per crear una imatge poètica de quelcom tan fastigós (per a mi) com una mosca... Kafka i tu sou els únics que m'han despertat un sentiment vers els insectes que no sigui el d'extermini.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió