dilluns, 12 de gener de 2009

SER POETA

La vida m'ensenyà fa temps
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l'amor, és clar.

En una vella crestomatia,
publicada encara per la impremta imperial i reial
l'any que morí Vrchlický,
vaig trobar un tractat sobre poètica
i preceptiva literària.

Llavors vaig posar una rosa en un vas,
vaig encendre una espelma
i em vaig posar a escriure els primers versos.

Sorgeix, flama de les paraules,
i crema,
ni que en surti amb els dits abrusats!
Una metàfora sorprenent val més
que un anell d'or a la mà.
Però ni el Dicccionari de la Rima de Puchmajer
em va servir de cap ajuda.

En va aplegava idees jo
i m'entestava a cloure els ulls amb força
per sentir el primer vers miraculós.
En la fosca, però, en comptes de paraules
m'arribà un somriure femení i cabells ondulants
desplegats al vent.

Era el meu propi destí.
Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,
tota la vida.

                           Jaroslav Seifert
                           Traducció de Jaume Creus










Més poemes de Seifert en català.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió