L'URGENT, L'IMPORTANT I ALGUNS MELICS
No sé, diguin-me fet a l'antiga, però trobo que això d'atacar escoles a canonades fa una mica lleig. ¿No podríem demanar als preocupadíssims defensors catalans (aquí, aquí o aquí: els sobren tribunes) d'altres catalans sinistrament amenaçats per pamflets pocasoltes que es preocupin també una estona de coses menors com ara les pràctiques de tir d'un exèrcit democràtic contra magatzems de menjar i refugis sota bandera de l'ONU? Ara que ja hem comptat fins a mil dos-cents (escriuria 1200, però les xifres són aràbigues): ¿podríem estar tots i totes una estona pels civils indefensos morts, que sempre ho són injustament i absurdament, resin al déu que resin?
Un altre punt de vista que s'ho val: el d'Antoni Puigverd (no us perdeu al final de l'article les paraules de Primo Levi).
Entrades
Per fi algú que escriu amb una mica de sentit comú i d'humanitat. Gràcies Jaume.
ResponEliminaai, potser és que el fum no ens deixa veure això que diu la rahola de que "israel és l'únic estat democràtic del pròxim orient"...
ResponEliminaen fi, bona reflexió
M'he mossegat la llengua durant molts dies per tal de no esmentar, al meu propi blog, el que em sembla una triple, si no quàdruple, moral dels "preocupadíssims". Els pamflets que els assenyalen són del tot lamentables, però no és menys lamentable que els assenyalats, i els seus amics als mèdia, demostren moltíssima més preocupació en aprofitar el seu victimisme per difondre que tota la gent solidària amb el patiment dels palestins és antisemita i antiamericana. Això no fa sinó emboirar i enverinar l'estricta certesa dels fets: "atactar escoles", "les pràctiques de tir d'un exèrcit democràtic contra magatzems de menjar i refugis sota bandera de l'ONU",... Si els preocupadíssims se senten tan personalment atacats per uns pamflets determinats, ja saben on són els tribunals de justícia per denunciar-ho en un estat més o menys democràtic. Però que no es pensen que les manifestacions s'acabaran enlairant-nos, als mitjans de comunicació, discursos victimistes desproporcionats si els comparem amb la magnitud del dolor i la massacre.
ResponEliminaOxígen, sí senyor. Gràcies, senyor Flux Subirana.
ResponElimina