dimarts, 27 de gener de 2009

CONSELL SCHWARZKOPF










No ho dic jo: ho signa avui al diari l'exregidor i exconseller de Cultura que més hi ha pensat i que a hores d'ara amb més competència en continua escrivint: "TRES: Catalunya compta ja amb un flamant Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya. El nom és certament estrany i farcit de redundàncies. És nacional i és de Catalunya. És de la cultura i és de les arts. És del tot i és d'una part. El nom, si més no, és ambigu. Planteja la incògnita de saber cap on es decantarà: cap al tot –la cultura, el sistema–, o cap a una de les parts –les arts. De moment, la memòria dels dos anys de govern editada per la Generalitat afirma que el Consell 'té per objecte assessorar el govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport a la creació artística'. Un organisme, doncs, assessor en coses generals i executiu en la subvenció als artistes. QUATRE: El perfil de la llista aprovada sembla respondre més a la lògica de la segona funció –garantir suport als creadors– que no pas de la primera –aconsellar una renovació profunda i ambiciosa del sistema cultural català. La major part dels consellers són gent vàlida que tractarà de fer bé les coses. El problema no són els noms, el problema és una llista sense concepte. El Consell que ha aprovat el Parlament ha nascut del pacte entre els líders d'alguns dels gremis artístics més perseverants del país i els responsables culturals dels partits. Un pacte caracteritzat per l'absència de cap discurs cultural sistèmic. L'acord ha resultat ambigu. El debat important no és si hi estan més o menys representades determinades arts –que no ho estan–, sinó la funció del Consell en el si del sistema cultural català. Estan per delimitar les relacions amb la conselleria, amb l'ICIC –com separar avui creativitat i indústria–, amb la Corporació –com separar creativitat i producció audiovisual–, amb l'Institut Ramon Llull –com separar la creativitat de la seva internacionalització." [+]

De fet, anys enrere el general Schwarzkopf (sí, aquell que va dir que anar a la guerra sense França era com anar a caçar cérvols sense acordió) ja aconsellava: "El lideratge és una potent combinació d'estratègia i caràcter. Però si has de prescindir d'una de les dues coses, estalvia't l'estratègia".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió