SI EN FA, DE TEMPS
Llegeixo als Dietaris 1984-1989 de Sándor Márai (un llibre impressionant amb l'inconvenient que et va encongint el cor a mesura que hi avances): "Des de la invenció de la impremta, però, el 'saber' no és cap mèrit. Només cal acudir a la prestatgeria".
Em fa pensar en la reveladora imatge que Brian Lamb ens va mostrar l'altre dia en un seminari a la UOC i que reprodueixo al peu: el que ocupa el saber (gràfics i imatges a banda) contingut a la versió anglesa de la Wikipedia l'agost de 2007 a escala humana, fent servir volums de 25 cm d'alt i 5 cm de gruix (d'unes 400 pàgines) amb dues columnes per pàgina cadascuna de 80 línies de 50 caràcters (cosa que equival a uns 6MB d'informació per volum).
Entrades
Quan creu que es va inventar la impremta. No em digui que la va inventar Guttemberg.
ResponEliminaBona lliçó d'humilitat! La imatge parla per sí sola, i em recorda a personatges de la literatura que, en algun moment de la seva existència, se senten "petits", insignificants, vulnerables.
ResponEliminaDe vegades, em pregunto si serà alguna mena de maledicció que estem condemnats a patir... malgrat que també hi ha qui diu que, per a ser feliç, cal ser ignorant. El cas és que, com en un mal son, quan més saber vols abastar, més conscient ets de que no en saps RES.
Sòcrates ja sabia de què parlava quan va dir allò de: "Només sé que no sé res"...
Sí, fa molt de temps!
Al hacer una presentación sobre Wikipedia con nuestro amigo Jon, me propuso utilizar esa imagen. Él respondió con esto:
ResponEliminahttp://tinyurl.com/65lywq