divendres, 28 de novembre de 2008

HI HA ESPERANÇA

Un apòleg real per als que creuen que la humanitat no té futur, que només fem passes enrere i que aquest país ja no té arreglo. Fa uns dies, la meva filla petita se n'anava d'excursió amb l'escola i les mestres els van dir que si volien podien portar una pel·lícula per al trajecte. Un cop dalt de l'autocar havien de decidir quin dvd triaven de la mitja dotzena amb què es van trobar a les mans, i es veu que totes alhora cinquanta veus de criatura de set anys (escamnades d'altres excursions) es van posar a cridar: "No volem Barbie! No volem Barbie! No volem Barbie!" I cridaven tant que la mestra els va haver d'avisar: "Si no calleu, posarem la de la Barbie...", i llavors diu que tots van callar alhora, com un sol poble. Vull dir que sí, que hi ha esperança.

5 comentaris:

  1. F. Bononad28/11/08 20:06

    Yes, (it's) weekend...and we can end Barbie View. Barbie to the barbecue.

    Nota: Per a la comprovació de paraules he hagut de picar 'tragam'.

    ResponElimina
  2. Roba estesa28/11/08 20:23

    Si ve de gust una passejada:

    http://robainterior.wordpress.com

    Gràcies pel mur.

    ResponElimina
  3. Doncs jo a les barbies les odiava, ara ja no. Fa un temps hi vaig jugar molt i és més, les vaig fotografiar i mai a la vida m'hagués imaginat anar a una grans magatzems, si en aquests, i comprar-me neveretes de joguina, vestidets... en fi. Ara m'hagraden, passa? Avui noi, tot son casualitats!

    ResponElimina
  4. Del tot entranyable. L'actitud dels nens m'ha provocat autèntica curiositat... (com quan de petit,dins de l'autobús, en alguna excursió, ens posavem tots a cantar i pensavem que podriem canviar el món...)

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió