dimecres, 15 d’octubre del 2008

EL PERQUÈ DE NO CALLAR

Contra la empipadora requesta dels motius pels quals alguns no escrivim més, em pregunto per què no preguntem a la gent que escriu molt per què escriuen tant. No és broma. Enllà del punt d'incomoditat per la situació, mirar als ulls l'escriptor/a en qüestió com l'altre dia em mirava en C., sense impertinència però sense cap intenció de canviar de tema, i demanar-los serenament com és que encara escrius, per què no ho deixes, per què no descanses?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.