GRÀCIES, SUBAL

Cada vegada que un dels teus blocs predilectes abaixa la persiana i diu que no hi tornarà tens la mateixa sensació que quan arribes a un barri o un poble buscant una botiga o un restaurant que recordes amb afecte i els trobes convertits en un locutori o un cafè amb el nom d'alguna ciutat italiana... Val a dir que cada vegada també et preguntes per què tu no (o tu encara no, o tu quan). I que cada vegada et puja a la gola, via memòria, un lent gràcies allargassat. Em va passar amb en Carles, amb la Teresa, amb la Tina... i ara amb en Subal, a partir d'avui Miquel Adam, una veu digital enjogassada i insubornable, atenta al món i allunyada de la tonteria en aquests verals tan floralescos. Gràcies, doncs, Miquel! I fins que ens tornem a trobar a la propera perifèria.