PESSIMISME CIVILITZAT

Si diumenge passat Xavier Cortadellas li feia una extensa entrevista a Presència ("els catalans hem tingut sempre aquest problema, ens és tot bastant igual"), avui és Josep M. Fonalleras qui subratlla des de la seva columna a El Periódico l'aparició de Dies de França de Narcís Comadira, l'altra cara de la moneda d'aquells esplèndids Camins d'Itàlia que a Altaïr i a l'Istituto Italiano di Cultura haurien de tenir per sempre a l'aparador. Però no... Tampoc no veig que els diaris bullin amb la notícia de la novetat editorial d'un dels millors assagistes actuals en la llengua de Foix i Ferrater (si han llegit Sense escut vostès ja m'entenen). I el pitjor que ens podria passar a tots plegats fóra que Comadira i la seva obra anessin quedant restringits a la gironitat, tan potent com vulgueu però inevitablement reductora: ja se sap que a Barcelona som així, senyora, el que ve de fora ens enlluerna si no parla català, i fa nosa si fa servir les paraules dels masovers dels nostres avantpassats (ara els masos ja són tots restaurants, cases de colònies, hotelets amb encant o clubs de golf). En tot cas, per als molts que amb ell ens sentim una mica fora d'època, que pensem que per tenir una cultura sòlida cal tenir una llengua sòlida i que encara creiem que el francès i l'italià, com França i Itàlia, s'ho valen, l'últim llibre de l'autor de Formes de l'ombra ens espera als taulells, per gentilesa d'Ara Llibres. Es diu Dies de França.