dilluns, 26 de maig de 2008

D'OCELLS FOSCOS

Parlant d'animals amb ales, l'article d'Enric Juliana d'ahir a La Vanguardia no tenia desperdici. I fonts eclesials generalment ben informades em diuen que no feia volar coloms. Vull dir, corbs. Perdó, pingüins. I escric pingüins no només pel fet que ells tampoc no hi ha manera que alcin un pam de terra sinó perquè els que no conegueu el llibre de Juliana La España de los pingüinos ja esteu deixant el que feu ara mateix i anant a la llibreria més propera a comprar-lo o encarregar-lo: hi estiguis més o menys d'acord, poques cròniques immediates han dit tant i tan finament sobre l'Espanya política més recent, ni han tingut un ressò més clar en diaris, gent amb firma i blocs de referència. Per moments us hi fareu un fart de riure (per no plorar) i us puc assegurar que en traureu unes quantes dades i claus d'interpretació ben útils a l'hora d'escoltar-se amb distància les notícies polítiques d'allò que abans en deien la pell de brau i que ara algú voldria que torni a ser un retall de pal·li.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió