EN MANS DE QUI

Ara que comença una pluja d'enquestes que ja no pararà fins al nou de març, va bé de tant en tant fer petits exercicis de repàs. Dies enrere, per exemple, Xavier Febrés (autor del recent A tres quarts d'hora de Perpinyà) transcrivia unes reveladores paraules de l'actual alcalde de la capital nordcatalana i col·laborador de Sarkozy, Jean-Paul Alduy, evocant aquell poderós expresident espanyol que va fascinar uns quants col·legues prou llegits amb els seus sopars en petit comitè, els seus vins, els elogis a la poesia, el bigoti xarlotesc i la seva prosopopeia d'inspector d'hisenda sensible. És bo, com deia, recordar en mans de qui hem estat per poder fer balanços més nets. Però també constatar que la visió més o menys aclarida no té gaire res a veure (té cada vegada menys a veure, diria) amb les ideologies: les qüestions d'estratègia, els assumptes de fons, se'n riuen, del que a l'alba del segle XXI hem acabat entenent per ideologia.

Bé, doncs resulta que durant la cimera hispano-francesa del 2001 celebrada a Perpinyà, Alduy va parlar amb el llavors president espanyol José María Aznar, i (conta Alduy): "Li vaig explicar com veia l'enllaç del TGV amb Barcelona i els nostres projectes. Em va escoltar amablement i al final em va preguntar: '¿I no té por que els seus ciutadans puguin demanar l'annexió a Catalunya?' Jo li vaig respondre: 'Senyor president, avui en dia les fronteres no es desplacen, s'esborren'"... La eme con la a, ma. Ja té delicte, que haguem d'envejar els francesos.