CAPSES DE CAPA

Qui diu que els diaris només ens porten males notícies? Un amic fotògraf em passa l'enllaç al New York Times en què s'explica que han trobat la "maleta mexicana" de Robert Capa, tres capses de cartró perdudes plenes de negatius d'un nom clau de la fotografia del segle XX, fundador de l'agència Magnum, testimoni privilegiat de la guerra civil espanyola i exemple tranquil·litzador que, de vegades, qualitat i popularitat, coneixement i reconeixement no van deslligats. El Periódico dominical fa també una bona cobertura de la notícia.

Les fotografies de Capa (sí, el que va dir allò que quan les teves fotos no són prou bones és que no eres prou a prop) tenen una qualitat que (amb paraules de no expert) un situaria més en la capacitat comunicativa que no pas en la tècnica. Enllà del molt que aporta al reportatge, Capa sap trobar una combinació d'objecte i punt de vista que aporta a les seves fotos un plus no només de credibilitat sinó sobretot d'efectivitat, d'empatia —si se'm permet el comodí de l'autoajuda. Més que no amb els milers de llibres i pel·lícules (s'ha dit que la nostra guerra és la que ha generat més bibliografia de la història després de la segona guerra mundial), l'experiència de la guerra civil se'ns fa molt més present i més propera (o la creiem més present i més propera) a través de la història oral d'un Ronald Fraser o de l'arxiconeguda imatge de Capa amb la petita refugiada estirada sobre sacs bruts a Barcelona, el 1939. Ara els rotlles de negatiu mexicans ens prometen més presents propers passats. Tant de bo que no triguem a veure-ho.