INDEPENDIENTES, NACIONALISTAS...

Tinc un grapat d'amics que em miren estranyats (per dir-ho d'alguna manera) quan els comento que m'agraden les cròniques d'esports, que les llegeixo amb ganes als diaris generals i als especialitzats (per dir-ho també d'alguna manera) o que les veig com un subgènere popular tan ple de regles, de trampes, de referents i de sorpreses com qualsevol altre. Sort que la realitat, generosa, em regala regularment munició per tornar-m'hi... Com a l'As d'avui diumenge, on Juanma Trueba obre la seva justificació de l'empat penós del millor equip universal de tots els temps a casa d'un exsegona ("Quien perdona lo paga luego") amb aquest introit (o potser és una captatio benevolentia) tan deliciosament fora de lloc:

Se dice que un partido de fútbol se divide en dos tiempos de 45 minutos, pero no es completamente cierto. En no pocas ocasiones las partes no tienen ni parentesco ni continuación. Son independientes, nacionalistas y reivindican su propia realidad histórica. Ayer, por ejemplo [...]

Un raig àcid de política sobre fons d'actualitat, un polsim de demagògia i un toc fred d'esport i ja ho tenim: crònica ibèrica pura, crua!