TEVES I MEVES







Em miro les mans de l'escriptor mentre el primer presentador parla del seu llibre amb afecte i enginy. Una mica tirat enrere a la butaca, fa girar a poc a poc la caputxa de la ploma amb el dit gros i l'índex. De tant en tant abaixa els ulls i s'acosta la ploma a la boca, com si anés a xumar-la, però només la bufa o la besa lleument a uns mil·límetres, i llavors la deixa caure a càmera lenta com si no pesés fins que pica suau damunt de la cuixa que té creuada sobre l'altra cama. Després treu d'alguna banda un petit quadern negre, el mig obre amb un dit fent de punt i es queda així uns minuts. Sense perdre de vista els oradors toco com de passada, a la butxaca, aquest quadern negre i petit exactament igual al que veig i penso que després hi he d'apuntar tot això. Més que el que diuen el primer i ara el segon orador, què feien les seves mans. I què fan les meves. Això.