RITU BARBERA








La infantesa de molts de nosaltres va estar plena de dibuixos animats i els d'Hanna-Barbera eren dels millors, però poca gent sap que resulta que una avantpassada del duet nord-americà fa anys que governa a la ciutat de València, i ho fa amb una curiosa barreja d'eficàcia popular i gags d'un irritant passat ultramuntà. Diu el diccionari que el ritu és una "manera concreta de celebrar la litúrgia, d'administrar els sagraments i sagramentals, d'acord amb les regles litúrgiques". I per Déu que n'hi ha que han après ben bé a administrar sagramentals, sense saltar-se cap regla de la litúrgia de la confusió. És el ritu de la Rita. Barberà.

Ara mateix, l'editor Joan Carles Girbés ens informa des de l'excel·lent Tirant al cap que Barbera (a Valencia no usen accents, per mantenir-se a distancia de polemiques filologiques inutils), la magnifica politica Barbera, deia, ha decidit autoatorgar-se un doctorat en història de la llengua i ha celebrat l'ús del valencià per part d'Al-Russafi, un clàssic de la literatura àrab medieval nascut... al segle XII, que es veu que llavors rere les muralles de Balansiya ja parlava la llengua de Francisco Camps (o era la d'Eduardo Zaplana?). El poeta parlava i escrivia, doncs, en valencià (curiosament semblant a l'àrab medieval) abans de l'arribada del Papu per (nos)altres anomenat Jaume I. Ah, la força dels adverbis! Es veu que l'alcaldessa va llegir emocionada en la inauguració d'una biblioteca uns versos del poeta "escritos en romance valenciano y traducidos a la variedad moderna" (la transcripció interessada de Las Provincias és, com sempre, impagable).

La polèmica no ha trigat gaire, és clar, perquè al sud de les Cases d'Alcanar encara queden uns quants tossuts que, passada la infantesa, ja no els fan tanta gràcia els dibuixos animats, que troben que els accents tenen la seva funció i que van anar a classe d'història. Pesats que són. Com titulaven fa uns anys els amics d'Edicions 96 (amb versos, entre d'altres, d'Ar-Russafí): ai, València!