GEÒGRAFS

Paro la taula i la cadira al mig de l’habitació i faig girar una mica les làmines de la cortina, buscant la millor il·luminació natural. Llum que obre i orienta i ens fa veure (o, si en fóssim capaços, entendre) millor les coses. ¿Són gaire més, ciència i consciència, que un esforç de cambra per assolir la llum, per ajustar-nos-hi, per saber desplegar els nostres papers en el millor angle, ben orientats, en bona hora? Com el geògraf de Vermeer, cadascú a tocar de la finestra d'allà on ha anat a parar.